El dilluns passat, vam rebre una xarrada d'una associació de pares que aposten per ensenyar ells als seus fills a casa. Aquesta tasca la duen a terme ells mateixos, amb l'ajuda de llibres i recursos didàctics, encara que també s'ajuden mutuament amb l'associació Coordinadora, que la porten alguns pares que decideixen educar a casa. Aquesta opció de renunciar a l'escola, crec que està bé si el nen/a no s'adapta a l'entorn escolar, li costa molt seguir el ritme, i sobretot si els pares estan capacitats per fer-ho. També, és una bona opció, si en els temps que corren, t'ho pots permetre econòmicament, ja que estaràs atent/a al que el teu fill aprèn i si ho assoleix, i si no podràs dedicar-hi temps a que ho entengui.
Per acabar, crec que pot ser un mètode molt bo d'estudi, encara que tot això de no tenir companys de classe, no tenir professors i responsabilitats, no se si pot afectar al nen, però jo no descartaria fer-ho en un futur, encara que ha de ser complicat combinar-ho tot, la família, la feina, els estudis dels fills...
Crèdit: http://www.freedigitalphotos.net/images/view_photog.php?photogid=3062
Yo no estoy de acuerdo con lo que hacen estos padres y madres. Me parece un acto de irresponsabilidad. Creo que es obligación de los padres y madres ayudar y apoyar a sus hijos/as en el aprendizaje, pero de ninguna manera arrebatarles la experiencia de ir a la escuela. Creo que es un exceso de sobreprotección, mezclado con un exceso de falta de límites y normas, que hará de esos niños/as adultos caprichosos y tiranos, perdidos en una sociedad para la que no estarán preparados.
ResponEliminaPilu. Grup Respecte
Creo que te equivocas. Un niño respetado en cuanto a su ritmo de aprendizaje, sea motriz, intelectal o emocional, sabrá respetar, tener compasión y ser solidario y sobre todo conservar y mantener sus ansias de aprender. Un niño aprende del ejemplo, lo que le das hoy será mañana. Estarán perfectamente preparados para la actual sociedad y se adaptarán también como personas que son, sin haber sido manipuladas. Más de uno en la historia lo han sido, siguen siendolo y lo serán.
ResponEliminaMis hijos se relacionan con personas de diferentes edades, tamaño y colores allí dónde van, aprenden de ellos, del entorno, de la vida, no hay un minuto en su vida en que no están inmersos en algo, y esto es aprender. También aprenden a contar y leer, porque en casa sabemos contar y leer y estamos presente para responder a sus inquietudes. Por otro lado veo muchos niños educados en casas, casi todos, por no decir todos, están llenos de vida, de motivación e interés por diversos temas, se relacionan facilmente así como veo muchos niños escolarizados deprimidos, sin motivaciones de ningún tipo, con problemas de aprendizajes y de relacionarse.
Cada padre sabemos lo que es mejor para nuestros hijos, lo bueno de una sociedad es la diversidad de opiniones y maneras de hacer, el educar en casa es una de ella y de lejos es quitarles algo a los peques sino ofrecerles otra cosa,la que consideramos mejor para los nuestros.
I qui diu que els nens educats a casa no tenen companys (les famílies es troben i fan sortides, jocs, projectes conjunts o individuals,...)ni professors, ni responsabilitats? Tenen professors: els seus pares, tiets, amics, avis i també poden tenir professors particulars en algunes assignatures. Tenen les mateixes responsabilitats que qualsevol altre nen (o més, perquè estan més a casa i de rebot poden/han de col·laborar més)
ResponEliminaL'educació a casa no només es limita a les famílies que s'ho poden permetre econòmicament, la gran majoria fa molts sacrificis per poder estar amb els seus fills.
En quant al que ha dit la Pilu.Grup Respecte (i la veritat és que de respecte n'he trobat poc en el seu comentari) potser convindria investigar una mica el tema abans de fer sentències com les que fas... "arrebatar a los hijos la experiencia de la escuela" em sembla fantàstic i positiu tenint en compte l'elevat % de fracàs escolar que hi ha en aquest país, el bulling, la massificació de les classes i el curriculum que han de memoritzar i escupir en un examen per borrar-ho immediatament dels seus cervells per seguir memoritzant i escupint a l'examen següent.
És una pena que se'n sàpiga tan poc del que fan aquestes famílies i que es facin judicis tan a la lleugera.
Per últim només afegir que no és més complicat de combinar amb la feina i la família (per mi família i estudis dels fills és el mateix) Simplement requereix una mica de sacrifici i ordenar prioritats.
Me parece muy fuerte lo que comentas Pilu y pienso o quiero pensar que hablas así porque hablas sin conocimiento de causa y sin saber que es la educación en casa ni por qué algunas familias optamos por este tipo de educación. Es bueno saber y comprender y para ello, hay que preguntar primero pues los juicios sin argumentos y la critica destructiva no es buena ni para l@s que la usais ni para l@s que las recibimos.
ResponEliminaAtentamente, Lídia (madre y maestra, con muchos años de experiencia docente en las aulas, que educo en casa)